dijous, 8 de desembre de 2016

Entrevista a la directora de l'Institut Salvador Vilaseca


“La meva família em va donar força per a continuar”

El dia 21 de novembre ens va ser concedida una entrevista per la directora de l'Institut Salvador Vilaseca que fa poc va començar amb ànims al seu càrrec.

1.Quant de temps porta a càrrec d’aquesta institució?

Des de juliol, aquest estiu, fins ara novembre, i encara segueixo.

2.Quin és el principal repte que té davant la comunitat escolar?

M’agradaria millorar la imatge de l’institut, un lloc on es gaudeix aprenent, relaxat, on tots tenim el nostre paper. És a dir, un lloc agradable per a tothom.

3.Com contribueix al desenvolupament personal dels alumnes?

Tothom té personalitats i qualitats que s'han d'aprofitar. Potser hi ha algú que té una qualitat que potser tu o un altre no tingui molt adaptada. A l'institut col·laborem tots, és un lloc de comunicació social on tots aprenem de tots.

4.On va cursar la seva preparació personal?

A la Universitat Autònoma de Barcelona. Volia ser mestra de primària (Magisteri). També vaig fer la carrera de biologia, i també, a Barcelona, vaig fer una participació en un projecte de 4 anys de canvi de millora de l’institut. Era allò i un examen o diversos exàmens de curs de direcció.

5.Què ha après a través de l'experiència? 

Participo en un projecte del grup d’alumnes i professors. Una comunitat on tots junts es pugui conviure (professors, pares, alumnes...). Amb un mecanisme de control, tot complex. Encara queden 4 anys per a fer canvis, 3 mesos no son suficients per a fer canvis extensos.

6.Si estigués a les seves mans, quina reforma s'afegiria als plans d'educació vigents?

No fem bé una cosa, en aquest país no tenim una bona idea de l'educació. Hauria d'haver-hi més suport a les escoles públiques, i també a les concertades, però sobretot a les públiques.

7.Segueix aspirant a un càrrec superior a la direcció?

No, és el màxim al qual aspiro. No em veig en aquest estil.

8.D’on treu la força per tirar un institut endavant?

Amb propostes, encapçalant un projecte de canvi, és allò que dius “ara és real”, però hi ha moments on la gent no fa cas i es difícil. Hi ha dies fàcils i amb més ganes i dies difícils, per això, el que crec que s’ha de tenir és il·lusió. A vegades tinc ànims per a fer qualsevol canvi mentre que altres dies és millor deixar-ho estar fins a un altre moment.

9.Què li agradaria dir als alumnes d’aquest institut per a eradicar el semianalfabetisme?

D’alguna manera, recomano que aquelles persones amb dificultats estiguin constantment llegint, escoltant els altres, entendre'ls, relacionar-se amb tothom, saber-se valer, ser crític en alguns casos... Esforçar-se per a la vida, que amb ajuda de les persones del seu voltant, a poc a poc, es pot avançar.

10.Entrava dins dels seus plans ser directora d’un institut? Per què?

No em plantejava arribar on ara estic, no ho sé, no entrava dins dels meus plans. Mai m’havia plantejat ser directora, però amb el suport dels companys hem avançat, amb un equip que vol canviar el centre a millor.

11.Què és per a vostè el millor i el pitjor del vostre treball?

Primer, em cansa que de l'“hem de fer això” no es faci cas, quan no fan cas, d’alguna manera, amb el reptes que presenten davant els teus ulls (guàrdies de pati, preparar les classes, vigilar els alumnes...) El millor es sentir il·lusió, mirar els alumnes i sentir l’emoció en ells, no només en alumnes, també en professors i en tothom que hi sigui en aquest àmbit familiar. Saber que estàs ajudant a totes les persones, als nois i noies per a avançar en les seves vides.

12.Quin protocol té l’institut per detectar l’assetjament escolar a direcció?

Protocols, en principi s’ha de detectar l’assetjament (Símptomes de la persona assetjada), investigacions físiques i psicològiques de com reacciona aquella persona. De vegades el seu entorn també influeix en l’ajuda, amics i pares que presentin un caràcter diferent en la persona, ja sigui també els professors. Intentar posar faltes disciplinàries i en casos extrems hi ha un protocol per als mossos d’esquadra en el moment en què els assetjadors superen el límit

14.Creus que el nivell de l'ESO és més alt del que hauria de ser o més baix?

Depèn de les capacitats de cadascú. No m’agrada molt dividir en bons i dolents, mai he estat d’acord en posar etiquetes a les persones, els alumnes o qualsevol. Tothom té alguna cosa de la vida que no en sapiguem i d’allò hem d’aprendre. Hi ha de haver-hi esforços per als dos, tant alumnes amb nivell baix com alumnes amb nivell suficient alt.

15.I ara, per finalitzar amb bon peu i ànims, una petita pregunta personal. Què va opinar la teva família quan et van confirmar que ja t’havien acceptat al càrrec de direcció?

Va ser dur arribar al càrrec. Però la família em va donar força per continuar. “Ho faràs molt bé”. “Tu pots fer-ho”. També amb ajuda del meu marit que és director d’un altre institut, em va donar consells i raons de tot allò.
Hi ha moments durs però amb pensaments positius i esforços s’avança a poc a poc.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Moltes gràcies per atendre'ns i esperem que tingui la millor de les millors sorts en el seu càrrec i pugui gaudir plenament amb tothom, alumnes, professors i pares inclosos. Esperem tornar a tenir el plaer de poder mantenir una conversa tan interessant com la d’aquell dia.

Gravació: Wiam Abouch
Entrevistadors: Sara Zariouh i Daniela Martínez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada