dissabte, 27 de maig del 2017

Les segones oportunitats de la vida


De petita, era una alumna que tenia problemes en l'institut perquè era la noia més grassa de la classe, em queien esbroncades per tot arreu, problemes a classe... No entenia per què m'amenaçaven i em deien que vindrien a pegar-me. En alguna ocasió m'exigien que els donés alguna cosa que portava i jo hi accedia de mala gana per no tenir-hi més problemes.

Darrere de la noia feliç hi havia una trista història.

Vaig començar a tenir una actitud agressiva amb els meus pares. Els meus pares no m'entenien, em preguntaven que si se'n reien de mi, però jo callava sempre.

Jo tinc germans grans però mai hem estat molt units per culpa del meu comportament agressiu amb tot el món. Vaig començar a comportar-me com els qui es ficaven amb mi amb els de casa, els meus pares em deien que estava mal del cap ja que em feia ferides físiques.
     
Vaig començar a vestir com un noi del carrer, contestava als professors, m'ajuntava amb males companyies, tenia comptes falsos de Facebook... Fins que el meu germà gran va dir prou. Això no s'ho mereixien els nostres pares. Sobretot la nostra sacrificada mare.

El meu germà va establir-me unes normes estrictes, em castigava quan em portava malament i va aconseguir ajudar-me a sortir d'aquell pou en què estava a punt de caure.

Jo anava al grup 1r A, una classe d'un nivell molt baix. Em vaig posar les piles, vaig començar a treballar a classe i, gràcies a això, no em va quedar cap assignatura per a setembre. Bé, gràcies al meu esforç i gràcies a les moltes reunions que la meva mare va tenir amb la meva tutora en aquells moments.

El meu germà Salim, que coneixia molts professors de l'institut, em deia que si no m'espavilava, acabaria treballant recollint brossa a les cases de gent rica. 

Quan vaig començar 2n d'ESO, em van posar al grup B. Els dos primers trimestres em van costar molt, però tenia una molt bona tutora, Sònia Hernàndez. Una tutora que feia tot el possible perquè estudiéssim i aprovéssim. Em vaig esforçar i em van quedar només tres assignatures però, si no les recuperava, em farien repetir. Van ser les pitjors vacances de la meva vida, ja que els meus pares em van jurar per Déu (si juren, vol dir que no es faran enrere) que, si no les recuperava al setembre, no aniria al Marroc de vacances.

Finalment, ells van anar el dia tres de setembre i jo el dia deu amb la meva tieta. Els exàmens em van anar molt bé i vaig entregar els deures molt ben fets. El dia del lliurament de notes va venir la meva cosina amb mi a l'institut perquè estava molt nerviosa i em tremolaven les mans. Me les van donar, les vaig mirar i em va donar tanta alegria que em va venir un atac i no sabia si riure, plorar o fer-ho tot a la vegada.

Des d'aquell moment vaig prometre'm:

  • No canviaré la meva manera de ser per ningú.
  • No deixaré que em facin mal.
  • Tindré sempre present que la família és millor que tots els amics falsos que puguem tenir.
  • Mai deixaré que facin mal a ningú.
  • No deixaré per a demà el que pugui fer avui, perquè costarà el triple.
  • Deixaré passar les males ratxes perquè són normals en la vida.
  • No ploraré per gent que no valgui la pena.
  • Confiaré en els meus pares com si fossin els millors amics.
  • M'esforçaré sempre per tenir empatia per a entendre millor la situació dels altres.

Des d'aquell moment em vaig espavilar i, gràcies a aquesta experiència, valoro moltíssim les persones que em van ajudar, sobretot el meu germà gran Salim. Vaig tornar a ser la noia feliç que encomana el seu somriure als altres.

Si algun dia et sents com m'he sentit jo, ja saps que trobaràs en mi una persona que t'entendrà, sabrà escoltar-te i, en la mesura de les meves possibilitats, intentaré ajudar-te.

Confia en tu i, si treballes cada dia, tots els problemes tenen solució. Ah! I no oblidis mai somriure!
  

Sara Zariouh Azaoum, 3r ESO B

9 comentaris:

  1. Molt bé Sara! Ets un exemple a seguir. Enhorabona, molta sort, no deixis de treballar i de somriure. Valorem allò que hem estat capaços d'assolir, ens dona seguretat i ens encoratja a no defallir. Bon final de curs i bon estiu. A.

    ResponElimina
  2. Et felicito, Sara, per la valentia d'explicar el teu cas, que pot ser un model per d'altres companyes o companys en una situació semblant. I, sobretot, per la predisposició que manifestes al final a col·laborar a fer una societat millor de persones lliures, responsables i solidàries. Ànim i endavant!

    ResponElimina
  3. Jo també et felicito. Cal ser valenta i madura per reaccionar davant els problemes i trobar solucions. Molta sort i continua així.

    ResponElimina
  4. M' ha agradat molt llegir la teva història, ara et conec encara millor. Vas dominar una situació complicada amb decisions encertades, exigència personal, treball constant i amb el suport de la teva família. Estic segura que tu també ajudaràs molta gent que ho necessita. Ningú millor que tu per comprendre'ls. Enhorabona per no enfonsar- te i escollir poder ser feliç!

    ResponElimina
  5. Sara, felicitats. Has estat molt valenta. Explicar la teua història demostra maduresa. Endavant el curs vinent a 4.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gracies Empar Pont.
      Si hi a quart amb més força.

      Elimina
  6. Completament emocionat per la teua experiència, per la teua valentia de contar part de la teva vida, i avançar, i ajuadar a d'altre a avançar.

    Gràcies

    ResponElimina
  7. L'enhorabona, Sara! És cert, tu has tingut una segona oportunitat, però sàpigues que n'hi ha de terceres i quartes. Sempre, sempre, sempre, podem canviar. Sempre hi ha opcions en el camí que és la vida. M'agrada que t'hagis adonat de la importància de la família, sobretot quan tens la sort de tenir-ne una de bona, i sobretot la decisió que has pres d'ajudar qui ho necessiti, perquè tu ja saps el que és patir per la crueltat dels "companys". Saps que la teva agressivitat va ser normal, la reacció d'un assetjat?
    Potser hauries hagut de parlar-ne, buscar ajuda... En fi, te n'has sortit, més forta, més segura... Només et diré que el curs vinent penso compartir la teva experiència i el teu missatge amb els meus alumnes. Una abraçada. Isabel (Eivissa)

    ResponElimina
  8. L´enhorabona Sara, un relat sincer i emocionant que demostra, un cop més, la gran persona que ets.

    ResponElimina